Adrián MiróADRIÁN MIRÓ   

L’HUMANISTA ALCOIÀ

Adrián Miró és, sens dubte, un dels nostres conciutadans més destacats per la seua meritòria i dilatada vida intel·lectual. Mostra d’això és la valoració que sobre ell han fet —i continuen fent— els estudiosos de la literatura, de la poesia o de la història local, que admiren la seua trajectòria intel·lectual i la seua dedicació en cada un d’estos camps del saber.

Poeta, escriptor, biògraf, musicòleg, professor, filòleg, crític d’art, viatger impenitent, Adrián Miró és un intel·lectual enamorat del seu poble, al qual mai va oblidar durant els trenta-dos anys d’estada a França, on va ser professor a l’Institut de Musicologia de la Sorbona i a l’Escola Superior d’Arts i Oficis de París (École Nationale Supérieure des Arts et Métiers).

La seua obra és enorme, i abasta des de la investigació històrica a la creació literària i la crítica artística i musical. Ha donat a la impremta diverses biografies d’alcoians il·lustres: Joan Valls (1989), fra Jerónimo Cantó (poeta del Segle d’Or), Juan Gil-Albert (1994) i Amando Blanquer (2001). Amb elles completava la sèrie de biografies que havia iniciat anys enrere amb el comediògraf i poeta Gonzalo Cantó (1957), el metge i humanista Andreu Sempere (1968) i el polític Juan Botella Asensi.

A banda d’estes biografies, Adrián Miró ha recuperat desenes d’autors i compositors a través d’una continuada i persistent labor de recerca en biblioteques i repertoris. Sense aquest treball ímprobe i la seua dedicació haurien quedat sepultats davall la llosa de l’oblit innumerables artistes i escriptors del nostre passat. L’obra de Adrián Miró —i també la seua vida— és un esforç continu d’enaltiment de la Cultura.

 APUNTS BIOGRÀFICS

 Adrián Miró García naix el 8 de setembre de 1923 a Alcoi. Els seus pares són Enrique Miró Laporta, que va arribar a ser cap de secció de Papeleras Reunidas, col·leccionista de “curiositats”, especialment alcoianes, i Concepción García Miró, que morirà prompte, als 46 anys. Després de passar per l’escola dels Maristes i realitzar el batxillerat a la Acadèmia Luis Vives-Tecnos, en 1943 comença a publicar en la premsa local. Ingressa en la Facultat de Dret de la Universitat de València, però després passa a la de Filosofia i Lletres, estudis que continuarà a Múrcia i Madrid, on s’especialitza en Filologia romànica, sent deixeble de Dámaso Alonso.

En 1946 apareix el seu primer treball sobre l’humanista Andreu Sempere en el Butlletí del Regne de Mallorca. Quan en 1953 es funda el periòdic Ciudad, Adrián Miró col·labora en el primer número. Encara hui continua escrivint en el mateix periòdic, amb la qual cosa s’ha convertit en el degà dels seus col·laboradors amb més de cinquanta anys de fecunda participació. En 1954 és designat per l’Ajuntament d’Alcoi vicesecretari del Instituto Alcoyano de Cultura “Andrés Sempere”, de recent creació, i passa poc després a exercir el càrrec de secretari general. No obstant això, a penes un any després, a causa d’una sèrie de discrepàncies amb l’estament oficial, és obligat a dimitir. Amb l’ajuda d’una xicoteta beca d’extensió d’estudis, es trasllada el 1956 a París i allí s’establix en el Col·legi d’Espanya de la Ciutat Universitària. Només un any després, Adrián trau a impremta la seua primera monografia: Gonzalo Cantó. Su vida, su teatro, su poesía.

El 8 d’abril de 1958 es casa amb María Luisa Mompó. A causa del seu canvi d’estat civil, s’instal·la com a professor d’Espanyol (i pocs anys després també de Llatí) a la Institució Laica de Segona Ensenyança, de Pierrefitte (Departament del Sena). En 1960 és professor contractat en l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis (École Nationale Supérieure dónes Arts et Métiers), de París, on impartix cursos d’Espanyol Bàsic i d’Espanyol Tècnic i Comercial, càrrec en què romandrà fins a la seua jubilació en 1988.

En 1975 comença a exercir com a professor contractat en l’Institut de Música i Musicologia de la Universitat de París-Sorbona, on romandrà també fins a la seua jubilació. És nomenat vocal de Premsa i Biblioteca de l’Ateneu Iber-Americà, de París. Només un any després publica la biografia del ministre Juan Botella Asensi.

1984 és un any atziac per a Adrián, per la defunció de María Luisa el 25 de gener. Sorgixen dos amargs llibres de versos titulats María Luisa (1984) i Álbum de soledades (1985). A pesar de residir a París, els seus mèrits com a escriptor i investigador l’avalen per a aconseguir la Peladilla d’Or, reconeixement del periòdic Ciudad, en un homenatge que reunix a més de 300 persones. També a París, la junta directiva de l’Ateneu iberoamericà l’homenatja el 27 de maig als Camps Elisis.

Quan en 1988 es jubila, Adrián torna definitivament a Alcoi, on s’instal·la després de 32 anys d’absència. Continua publicant nombrosos articles en la premsa, mentres inicia la recopilació de treballs per a presentar-los en forma de monografies.

El seu prestigi intel·lectual i els seus treballs sobre la història de la Festa motiven que l’Associació de Sant Jordi el designe Majoral d’Honor en 1995. Deu anys després, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) el nomena president d’Honor, en reconeixement a la seua prolongada labor d’investigador sobre el nostre passat.

Tota la seua obra publicada pot consultar-se a la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi:

http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/

Josep Lluís Santonja

Anuncis

Una resposta to “Escriptors i escriptores”


  1. En sembla molt interesnt la presencia d’aquesta pàgina en el mon cultural del nostre Alcoi, i crec que obligat que s’ocupe del amic i persona de prestigi que es Adriàn Miró, tot un paladí de la llibertat alcoiana i un gran home de mon. En conclusió, un gran humanista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s