ELS ÚLTIMS TESTIMONIS MORISCOS

     Es donen a conèixer, al congrés celebrat a Muro, els últims documents dels moriscos de la baronia de Planes, Beniarrés, l’Orxa i les valls d’Alcalà i Gallinera

Assistents al congrés celebrat a Muro     Lluís Pérez, un notari que habitualment treballava a Castalla, es va traslladar a principis de segle XVII a les terres de moriscos entre Planes i la vall de Gallinera. Una anotació anònima en un dels seus llibres així ho indica encara: “Se halla mucho de Planes, Almudayna, Catamarruc, Margalida, Capsell y otros lugarejos, casi todos cristians nous”. Al llarg dels anys que s’aproximen a la data de l’expulsió dels moriscos, la tardor de 1609, Lluís Pérez va rebre centenars d’escriptures notarials que recullen les activitats quotidianes dels moriscos d’estes comarques fins al moment de la seua expulsió. A través d’elles els investigadors podem conéixer el que compraven, les nissagues que poblaven els llogarets moriscos, els problemes de les comunitats criptomusulmanes, els seus costums, els problemes econòmics o d’ordre públic, les exigències senyorials, etc.

     L’espai en què treballava el notari Pérez pertanyia a quatre valls diferents i, alhora, a quatre senyorius diferents: la baronia de Planes (propietat de la casa dels Cárdenas, marquesos d’Elx i ducs de Maqueda), amb més de 200 cases de moriscos; la comanda de Perputxent (de l’Orde de Montesa), amb 170 cases de moriscos; la baronia d’Alcalà (propietat dels Català de Valeriola), amb 180 cases de moriscos i, per últim, la vall de Gallinera (domini dels Borja, ducs de Gandia), amb unes cinc-centes cases de moriscos.

    Gràcies als centenars de documents redactats pel notari Pérez, podem saber els gentilicis dels moriscos que habitaven estes valls. Alguns podien ser indicatiu del seu lloc de procedència, com era el cas dels Còrdova (localitzats a Almudaina) i els Granadí (localitzats a Alcosser de Planes, Almudaina, Benillup, Benissili i Canèsia). Açò reflectia el flux d’immigració habitual entre les terres valencianes i els moriscos andalusos, especialment els de Granada. Altres gentilicis fan referència a oficis, com ara Faquinet (derivat del mot ‘alfaquí’, ofici que havia exercit algun avantpassat, i els podem localitzar a Almudaina, Benilloba i Benissili), Alaminet (derivat del mot ‘alamí’, i els localitzem a Beniarrés i Benilloba), Cabrero (Benicapsell i Llombo), Canterer (l’Alcúdia de la vall de Gallinera i Benialfaquí), Torroner (Catamarruc i Margarida) i Tabaler (la Jovada). Altres gentilicis fins i tot es remunten als antics senyors d’Alcalà, els parents d’al-Azraq (Alasarch, a la Jovada; Alasdar, a Canèsia; Alazarach, a la Carroja).

    Entre els cognoms moriscos que hi trobem en esta zona estan, entre molts altres, Asquer, Ayoles, Baram, Benjeme, Bensarco, Bixir, Bochom, Castilli, Caysati, Gandur, Ilel, Malopet, Masari, Masuet, Michi, Minig, Morit, Musa, Nahuar, Ondell, Pacheu, Payol, Pinter, Saddo, Salem, Sarca, Soquet, Silpin i Suveyt.

    A la documentació del notari Pérez podem trobar contractes matrimonials, aspecte fonamental en les estratègies familiars musulmanes, ja que era habitual que els enllaços els pactaren les famílies en plena infantesa dels nuvis. Les famílies acordaven els béns que aportarien per cada part als novençans. En nombroses ocasions també sindica l’aixovar de les nóvies, amb joies, medalles de plata al pit i d’altres al coll, i amulets amb forma de mà (la mà de Fàtima). Així, per exemple, la morisca Àngela Giber, de Margarida, va lliurar a la seua filla Jerònima Gandur, per poder-se casar un dot de “joies de or, argent, perles y robes”.

     L’economia morisca

    Els moriscos eren en la seua major part llauradors. Tanmateix, també hi havia altres oficis: hi podem trobar moriscos que es dedicaven a la confecció, com era el cas de Joan Jeme, de Benialfaquí, d’Agustí Ilel, de Catamarruc, i de Miquel Ilel, de Benillup. Hi havia ferrers, com Miquel Cuquet, de Benicapsell, moliners com Francesc Bensarco (a qui trobem a Alcosser de Planes i a Beniarrés) i, fins i tot, un “mestre de molins”, Lluís Alonso (a Alcosser). Altres tenien ocupacions ben diverses, com era el cas del guàrdia Gaspar Malopet, morisc de Benicapsell, i fins tot artístiques com el dolçainer Miquel Capurri, morisc de Benicapsell.

    Pel que fa als productes que consumien els moriscos, eren molt semblants als cristians, excepció feta de la carn de porc, prohibida taxativament per l’Alcorà. Del camp els moriscos consumien bàsicament forment, blat de moro i ordi, productes que complementaven amb figues, raïm, magranes, panses, cireres i altres fruits. El camp morisc també produïa oli, vi i garrofes. Prop dels poblats, era freqüent la presència d’hortes on els moriscos produïen els productes tradicionals de l’horta valenciana, fins i tot per al consum del bestiar, com l’alfalfa. També hi cultivaven moreres, segurament per a la cria del cuc de la seda.

     Els moriscos davant la mort

    Una sèrie de ritus acompanyaven al morisc al final de la seua vida. Procuraven no avisar el sacerdot, almenys a temps que el malalt rebera els darrers sagraments conscient, tot incomplint les ordinacions habituals. A mena d’exemple, prop del 90 % dels moriscos de Benilloba preferien pagar la multa abans que acudir al rector per a què els donara l’extremunció. Després de la mort es llavava el difunt de manera ritual, se li aplicaven ungüents i s’amortallava amb les seues millors robes. En arribar el moment de l’enterrament, evitaven ser sepultats a les esglésies i cementeris cristians, i procuraven, en canvi, una tomba profunda excavada a la terra verge. El cos del morisc era posat de costat, de cara cap a l’alquibla, cobert amb lloses o taules, i després amb terra tova.

    Els moriscos, abans de morir, cedien els seus béns als seus fills. La viuda Àngela Offi, d’Almudaina, cedí al seu fill Francesc Capurri una finca plantada d’oliveres i un barranquet de cirers. A Catamarruc el morisc Pere Bolala donà els seus béns als seus fills Miquel, Nofre, Gaspar, Francesc, Àngela, Joana i Marianna perquè se’ls repartiren. Per últim, a Margarida, la viuda Àngela Payol va lliurar als seus fills Miquel i Maria Payol tots els seus béns. En molts casos, estes donacions estaven condicionades al manteniment dels progenitors, els quals, segurament, per l’edat, ja no podien treballar. Així ocorria a l’Orxa, on la viuda de Jeroni Faraig lliurà al seu fill Jaume tots els seus béns a condició de mantenir-la fins la seua mort.

    “Moros” engarjolats a l’Orxa

   Els moriscos d’estes terres estaven sotmesos a la justícia feudal dels seus senyors. El poder senyorial, a més, ben visible amb la fortalesa de Planes, la qual no sols dominava el territori de la baronia sinó que els seus murs servien com a presó dels moriscos. A més d’això, en cada població la casa del senyor també tenia la seua presó. La de l’Orxa, segons sabem per un inventari coetani, s’ubicava en una de les dues cases que pertanyien a la comanda. A l’interior del calabós hi havia “un parell de grillons y una cadena de ferro que pesarà la cadena y grillons mija arrova”.

    Josep Lluís Santonja

   Arxiu Municipal d’Alcoi

Anuncis

Una resposta to “Papers de l’Arxiu”


  1. llegir tot el bloc, bastant bo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s