“ENTRE L’OBLIGACIÓ I LA DEVOCIÓ. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ALCOI (1697-18212)”, UN NOU LLIBRE DE JOSÉ MARÍA SORIANO

El passat dimecres, va ser presentat a l’església de Santa Maria el llibre Entre l’obligació i la devoció. Història de la construcció de la nova església parroquial d’Alcoi (1697-1812), de José María Soriano Bellver.

Al llarg d’aquest llibre, l’autor ens mostra el procés de creació i construcció, durant el segle XVIII i principis del XIX, del segon temple que els alcoians van destinar a església parroquial. Bàsicament és un estudi de les fonts històriques que aborden els motius de la construcció i posterior decoració de l’església parroquial d’Alcoi, així com les vicissituds que van acompanyar aquest esdeveniment.

És veritat que aquesta nova església va sorgir d’una necessitat real: la situació amenaçadora i ruïnosa del temple parroquial i la falta d’espai per a albergar tots els fidels d’una població que cada vegada era més nombrosa. Però aquest desig es va haver de plasmar a través d’un gran esforç, i d’una situació econòmica, social i històrica que cada vegada es feia més conflictiva, com ho demostren el malestar final dels fidels més humils i els plets que van sorgir entre el capítol civil i religiós. Perquè justament era un moment en què l’Església i l’Estat pugnaven per aconseguir la supremacia en l’àmbit civil, i es disputaven també la influència i els béns sobre els mateixos súbdits i feligresos. No obstant això, cal destacar l’entusiasme i la participació massiva de la població en tots aquells treballs, esforços econòmics i celebracions religioses que anaven fent possible el somni d’un nou temple; i que no es va acabar fins a veure conclosa la total decoració de l’església amb l’altar major i el templet, inaugurat en 1812, amb la mirada vigilant dels invasors francesos.

11-Nova parròquia

JORGE DOMÉNECH PUBLICA “URBANISMO Y VIVIENDA OBRERA EN ALCOY. SIGLOS XIX Y XX”.

11-urbanismo-y-vivienda-obrera-en-alcoy

L’alcoià Jorge Doménech Romá, professor de la Universitat d’Alacant, ha publicat el llibre Urbanismo y vivienda obrera en Alcoy : siglos XX y XX. Aquest treball té una menuda primera part on es descriuen diversos models d’urbanisme que al llarg dels segles XIX i XX van configurar les ciutats; és ací on s’estudien les figures del baró Haussmann, Ildefonso Cerdá, Arturo Soria i César Cort, els qui personalitzen alguns d’aquests models.

La segona part, el gros del treball, està dedicat exclusivament a l’urbanisme a Alcoi, on es reflectiren les principals idees urbanístiques dels segles tractats. Així, destaca el seu primerenc Pla d’Eixample i Rectificació, redactat el 1875 i aprovat el 1878, els artífexs del qual van ser l’enginyer Enrique Vilaplana Juliá i el professor Teodoro Balaciart Tormo. A Alcoi el procés d’industrialització va suposar gravíssims problemes d’allotjament i higiene per a la classe treballadora, així com el sorgiment de l’higienisme històric, reflex de les aspiracions de tota una època, el que queda reflectit al treball per la seua càrrega social.

Si està interessat, sols has de passar per la Biblio!

L’HOSPITAL D’OLIVER EN LA PREMSA NACIONAL DEL SEGLE XIX

La inauguració de l’Hospital Civil d’Oliver entre juny i juliol de 1877 va ser un esdeveniment nacional, com així apareix reflectit en diverses revistes il·lustrades del moment, com La Ilustración Española y Americana, i La Academia. Per descomptat també a nivell local, amb la publicació d’un programa de festes o estampes commemoratives de la inauguració.

La construcció de l’hospital va ser sufragada per l’empresari i filantrop català Agustí Oliver Domènech i el disseny de l’edifici es deu al mestre d’obres també català Jeroni Granell i Mundet, qui va dirigir les obres en col·laboració amb el mestre d’obres alcoià Francisco Carbonell Payá.

L’edifici està concebut segons les mesures higièniques del moment: lluny de la ciutat, envoltat d’arbres, amb grans finestrals i amb diferents pavellons de servei separats de l’obra principal.

El cos principal de l’hospital consta de dos cossos independents, en forma de creu, connectats a un bloc central, on se situen els serveis administratius i la capella de creu grega coronada per una gran llanterna.

Ara, a la sala de lectura de l’Hemeroteca Municipal podeu contemplar l’exemplar de La Academia de 1877 en què va donar-se notícia de la inauguració de l’hospital.

Hospital Oliverbx

GUIA DIDÀCTICA SOBRE L’ARQUITECTE VICENT PASCUAL PASTOR

L’any passat es van complir 150 anys del naixement de l’arquitecte Vicent Pascual Pastor (Alcoi, 1865-1941). Amb aquest motiu, el CAEHA va organitzar el mes de maig un cicle de conferències a càrrec de diversos especialistes. El material utilitzat per aquests ha sigut aprofitat per a dissenyar una exposició i una guia didàctica, que ha estat elaborada pel professor Lluís Vidal i la historiadora Elisa Beneyto.
Aquesta guia didàctica està dirigida als últims cursos de primària i a secundària, i està formada per un quadern per a l’alumne i un altre per al professor.
Els dos quaderns de la guia estan disponibles per a la seua consulta i la seua descàrrega a la pàgina web de l’Ajuntament d’Alcoi, a l’àrea de cultura. Vos facilitem els enllaços per si esteu interessats.

Quadern de l’alumne.

Quadern del professor.

 

 

 

 

EXPOSICIÓ SOBRE L’ARQUITECTE VICENT PASCUAL (1865-1941) I GUIA DIDÀCTICA

L’any passat s’acomplien 150 anys del naixement de l’arquitecte Vicent Pascual Pastor (Alcoi, 1865–1941). Amb aquest motiu el CAEHA organitzà al mes de maig un cicle de conferències a càrrec de diversos especialistes, material que aprofitava per a dissenyar l’exposició i la guia didàctica que clouen l’Any Vicent Pascual.

Aquest dimecres 27 de gener, a les 20 h, s’inaugura l’exposició “Vicent Pascual, arquitecte”, la qual ha estat elaborada per Crispina Ruiz, historiadora de l’Art, i Juan José Moya, arquitecte superior, ambdós especialistes en el Modernisme a Alcoi.

També tindrà lloc la presentació de la Guia didàctica sobre Vicent Pascual, elaborada pels professors Lluís Vidal i Elisa Beneyto, amb la finalitat d’apropar la figura de l’arquitecte Pascual i la seua època a l’alumnat de primària i secundària.

09-CARTELL

Fill d’uns masovers alcoians, Vicent Pascual es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a partir de 1891 treballà com Arquitecte Municipal d’Alcoi amb alternança amb Timoteu Briet. Va compaginar eixe càrrec amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi a partir de 1893, de la qual seria director el 1903, i amb el seu treball com a arquitecte per a obres de particulars i altres institucions. Entre 1909 i 1913 va ser alcalde d’Alcoi. Dins la vida social i industrial de la ciutat, va formar part del Consell d’Administració del Monte de Piedad i va ser president del Círculo Industrial.

Per la seua llarga vida professional, se’l considera un dels exemples modèlics de l’evolució de l’Arquitectura europea a cavall dels segles XIX i XX, des dels corrents historicistes de finals del segle XIX fins arribar al racionalisme contemporani. L’estil de Pascual variarà des del medievalisme dels seus inicis passant pel Modernisme, en el seu vessant Nouveau, fins a la mescla neobarroca derivada de l’arquitectura de les exposicions universals de 1919 i 1929 i desembocar en el racionalisme.

Però serà en els habitatges burgesos on Pascual concentre la utilització del llenguatge modernista. La majoria d’estes edificacions es troben a la primera zona d’expansió que fixava el pla d’Eixample d’Alcoi de 1878.

Tot i que els projectes més coneguts foren realitzats per Vicent Pascual a Alcoi, les seues obres poden trobar-se a diferents localitats de l’Estat. Entre aquelles obres més conegudes hi trobem, per ordre cronològic: la Gruta del Círculo Industrial (1896); la reforma i tancat del Parc de la Glorieta (1899); el grup de Cases Obreres al Passeig Ovidi Montllor-Viaducte (1902); l’acvtual Conservatori de Música i Dansa (antiga “Casa d’Escaló”, 1906-1908); la “Casa del Pavo” (1908-1909); l’actual CADA (antiga seu del Monte de Piedad (1908-1910); l’actual campus de la Politècnica d’Alcoi (antigues fàbriques de Carbonell i Ferràndiz,  1909-1922); l’actual Residència El Teix (antic xalet de Carlos Pérez Barceló, Av. Alameda, 56, any 1912); l’església parroquial de Sant Roc (1914); l’antic Parc de Bombers (c/ Gonçal Barrachina, any 1915) etc.

CICLE DE CONFERÈNCIES AMB MOTIU DEL 150é ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE L’ARQUITECTE, PROFESSOR I ALCALDE D’ALCOI, VICENT PASCUAL

Vicent Pascual Pastor (Alcoi, 3 de juny de 1865 – 2 de febrer de 1941) es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a partir de 1891 treballà com a Arquitecte Municipal d’Alcoi amb alternança amb Timoteu Briet. Va exercir alhora la docència a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, de la qual seria director el 1903, i com a arquitecte per a obres de particulars i altres institucions. Entre 1909 i 1913 va ser alcalde d’Alcoi. Dins la vida social i industrial de la ciutat, va formar part del Consell d’Administració del Mont de Pietat i va ser president del Círculo Industrial.

Per la seua llarga vida professional, se’l considera un dels exemples modèlics de l’evolució de l’arquitectura europea a cavall dels segles XIX i XX, des dels corrents historicistes de finals del XIX fins arribar al racionalisme contemporani. Com escriu Crispina Ruiz en el seu treball aparegut a la monumental Història d’Alcoi, l’estil de Pascual variarà des del medievalisme dels seus inicis, passant pel Modernisme en el seu vessant Nouveau, fins a la barreja neobarroca derivada de l’arquitectura de les exposicions universals de 1919 i 1929, i desembocar en el racionalisme.

Tot i que els projectes més coneguts de Vicent Pascual foren realitzats a Alcoi, les seues obres poden trobar-se en diferents localitats de l’estat. Entre les obres més conegudes a la nostra ciutat hi ha la Gruta del Círculo Industrial (1896), la reforma i la reixa del Parc de la Glorieta (1899), el grup de Cases Obreres al Passeig Ovidi Montllor-Viaducte (1902), l’actual Conservatori de Música i Dansa, la «Casa del Pavo», el Mont de Pietat, les fàbriques de Carbonell i Ferràndiz i l’actual residència El Teix.

 

18-cartell bx

Les conferències tindran lloc al Círculo Industrial d’Alcoi els dies següents:

Dimarts 5 de maig, 20 h: Vicent Pascual: trajectòria vital i professional, a càrrec de Jacqueline Charron

Dijous 7 de maig, 20 h: Vicent Pascual i l’arquitectura social. a càrrec de Juan José Moya Crispina Ruiz

Dijous 14 de maig, 20 h: Vicent Pascual i la seua arquitectura modernista, a càrrec de Jorge Doménech RomáRafael Silvestre García

El dissabte 16 de maig, a les 21 h, se celebrarà un sopar–homenatge a Vicent Pascual Pastor organitzat pel CAEHA al Restaurant El Salt (Hotel AC Alcoi). Els interessats en assistir-hi poden contactar amb el CAEHA (a/e: caeha@caeha.es).

EL LLIBRE DEL MERCAT DE SANT ROC

13-Llibre del Mercat de Sant RocEn 1954 va obrir les seues portes el Mercat de Sant Mateu, el primer mercat municipal d’Alcoi. Molt prompte es van adonar que els metres quadrats que s’havien construït eren insuficients per a la ciutat. Les protestes i la demanda d’espais va obligar l’Ajuntament a estudiar una solució: la construcció d’un nou mercat.
Aixa, aquell mateix any de 1954 es va encarregar el projecte del Mercat de Sant Roc, entre els carrers Cid i Entença. La seua construcció es va veure afectada per nombrosos contratemps, encara que finalment es va inaugurar el 7 de juliol de 1959, convertint-se des d’aquell moment en un important agent dinamitzador del barri.
El Mercat de Sant Roc té la gestió assumida pels mateixos venedors des de l’any 1998, els quals apliquen noves fórmules en aquesta gestió: màrqueting, publicitat, promocions, etc. La qualitat dels seus serveis va fer que el 2011, per mediació de la Conselleria d’Industria, Comerç i Innovació, el Mercat rebera el reconeixement i certificat de Mercat d’Excel•lent Nivell Bronze.

“EL PUENTE DE SAN JORGE. LA FORTUNA DE LA MODERNIDAD”, DE JUAN FRANCISCO PICÓ, NOU LLIBRE SOBRE ALCOI

El puente de San Jorge. La fortuna de la modernidad, escrit per Juan Francisco Picó, professor del Departament de Composició Arquitectònica del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnic08-Pont de Sant Jordia de València, ha sigut recentment presentat a la nostra ciutat. L’obra conta amb el patrocini de la Mutua de Levante i tots els beneficis de l’edició estaran destinats a l’Associació d’Amics i Familiars de Malalts d’Alzheimer d’Alcoi i comarca.
Amb aquest treball s’inicien els actes de la commemoració dels 90 anys de la construcció del pont de Sant Jordi, que en l’actualitat està pendent de la seua rehabilitació.
El llibre és un excel•lent treball realitzat amb rigor i cura en la investigació històrica. En primer lloc, l’autor el situa estilísticament al moviment artístic internacional de l’Art Decó, contextualitzant perfectament la seua construcció en el marc del desenvolupament urbà de la ciutat i, posteriorment, convertit ja en un símbol, ens mostra l’efecte que el pont ha tingut al llarg del temps i les influències que ha exercit en el disseny d’Alcoi, sobretot al mobiliari urbà.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL PUENTE DE SAN JORGE. LA FORTUNA DE LA MODERNIDAD EN ALCOY”, DE JUAN FRANCISCO PICÓ SILVESTRE

El pròxim dijous dia 11 de desembre, a les 19 h, al Saló de Graus “Roberto García Payá” de la Universitat Politècnica de València del Campus d’Alcoi, es realitzarà la presentació del llibre de l’arquitecte i professor de la Universitat Politècnica de València Juan Francisco Picó Silvestre El Puente de San Jorge. La Fortuna de la Modernidad en Alcoy.
L’acte estarà presentat per la directora del Campus d’Alcoi de la UPV Georgina Blanes i tots els beneficis estaran destinats a l’Asociación de Familiares y Amigos de Enfermos de Alcoy y Comarca.

05-Pont de Sant Jordi

JORGE DOMÉNECH ROMÁ PUBLICA “LAS IGLESIAS DE ALCOY; SUS ORÍGENES, DESTRUCCIÓN Y REEDIFICACIÓN”

Aquest llibre és un estudi sobre les principals esglésies del casc històric d’Alcoi des d’una perspectiva múltiple: l’artística, l’arquitectònica, la testimonial, la sociològica i la històrica. S’hi analitzen els orígens d’aqueixos edificis, els fets històrics relacionats de més relleu, la seua confiscació i demolició durant la Guerra Civil, el procés de la seua reedificació en la postguerra, els projectes arquitectònics de les reconstruccions, les biografies dels arquitectes autors dels projectes de reedificació, així com una abundant documentació. En la part final del llibre se sintetitzen, des de diferents punts de vista, les actituds davant el patrimoni arquitectònic europeu al llarg dels segles XIX i XX. El llibre a més inclou un extens annex documental.

Les seues pàgines descriuen els principals fets relacionats directa o indirectament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Agustí, Sant Maure i Sant Francesc, i Sant Jordi. Aquests fets, unes vegades molt llunyans en el temps, altres vegades pròxims; en ocasions són coneguts només parcialment, en altres casos són totalment ignorats i inèdits. El text inclou i estudia també algunes circumstàncies tràgiques relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra, especialment, la violència indiscriminada exercida sobre les persones i sobre els immobles. El llarg període estudiat, que abasta des del segle XIII fins als nostres dies, permet una anàlisi global d’aqueixos edificis singulars i de les principals circumstàncies que sobre ells van incidir.

06-Portada A LAS IGLESIAS DE ALCOY 06-Portada B LAS IGLESIAS DE ALCOY