JOSEP TORMO COLOMINA DONA A LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS D’ALCOI UN SAINET PUBLICAT A LA POSTGUERRA.

El professor Josep Tormo Colomina ha fet una nova donació a les Biblioteques Municipals d’Alcoi, en aquest cas es tracta d’una edició del sainet escrit en valencià Me cason l’Havana.

Me cason l’Havana és un sainet costumista escrit per l’alcoià Enrique Valls Vicens i estrenat el 17 de desembre de 1931 per la “Compañía de Actores Noveles”. Va ser publicat segurament l’any següent en els tallers “Pay-Pay”, i es conserva actualment un exemplar en les biblioteques municipals d’Alcoi. No obstant això, després de guerra va ser editat de nou en la Impremta Hispania, segurament l’any 1942.

Enrique Valls, a més d’autor d’alguns sainets, va ser un formidable actor i director d’escena. Va estar al capdavant de diverses agrupacions teatrals locals: “Compañía de Actores Noveles” (1931), “Compañía teatral de la Academia Politécnica” (1934), “Elenco Artístico” (1936), “Agrupación Artística Cultural” (1939), etc… fins que va morir en febrer de 1946.

Me cason l’Havana fa referència a les diferències entre la generació que lluità a Cuba enfront dels joves dels anys vint i trenta, més despreocupats. També es parla de la crisi tèxtil dels anys 30, després del crac de Wall Street i les seues repercussions a Alcoi: “Els fabricants van tancant poc a poc”. Una de les causes era la poca qualitat del teixit alcoià malgrat la pretensió de fer-lo passar por superior: “En Barcelona diuen que hi ha botigues que pa’acreditar que no tenen res roïn, diuen en un lletreret: ‘Nada de Alcoy’”. Les fàbriques que abans pertanyien a un únic ‘amo’ ara estaven en mans dels néts “que no s’entenen i acaben per tancar”. I, sobretot, perquè s’havia perdut l’esperit pioner de la indústria alcoiana, “aquell caràcter aventurer que.ls fea prosperar. Resulten també nostàlgiques les estampes d’un Alcoi desaparegut, com aquell “Teatro Cervantes” en el carrer del Camí, amb el seu repertori de fulletons i els seus populars actors Claramunt, Payá i el Pintoret, entre d’altres.

El regidor de Cultura, Raül Llopis, ha agraït aquesta donació “així com tantes altres que s’hi fan cada dia i que ens permeten garantir la conservació del patrimoni bibliogràfic de la nostra ciutat, cal destacar en aquest cas el fet d’estar escrita i editada en valencià, una cosa que aleshores era un fet quasi extraordinari, i reservat quasi exclusivament a la poesia o el sainet fester o costumista”.

04-Me cason l'Havana

Anuncis

EL PROFESSOR TORMO COLOMINA DÓNA A LA BIBLIO UNA GRMÀTICA ITALIANA DE 1853.

‘Método del DR. Ollendorff, para aprender a leer, hablar y escribir un idioma cualquiera, adaptado al italiano’

El professor Josep Tormo Colomina ha donat per a l’arxiu municipal el llibre “Método del Dr. Ollendorff, para aprender a leer, hablar y escribir un idioma cualquiera, adaptado al italiano”, imprés a Cadis en 1853, i obra del docent i lingüista andalús d’ascendència italiana Eduardo Benot (1822-1907).

 Apassionat per l’ensenyament, als 22 anys Benot ja era professor de Filosofia del prestigiós Col·legi de Sant Felip Neri de Cadis (centre on s’havien instal·lat les Corts que aprovaren la primera Constitució espanyola en 1812, la famosa “Pepa”). A banda de nombroses dedicacions socials i professionals, Benot fou un lingüista extraordinari, autor de nombroses gramàtiques tant de la llengua castellana com d’idiomes estrangers, així com dels monumentals “Diccionario de asonantes y consonantes”, “Diccionario de ideas afines y elementos de tecnología”, “Prosodia castellana y diversificación”, i “Examen crítico de la acentuación castellana”. També va ser un estudiós pioner dels clàssics literaris Cervantes i Shakespeare. Mèrits tots ells que el portaren a ser nomenat membre de la “Real Academia de la Lengua” en 1887. En total hi ha constància que va escriure més de 60 publicacions, així com una desena de pròlegs i traduccions.

 El regidor de Cultura, Raül Llopis ha volgut agrair aquesta donació, “és una nova joia bibliogràfica que incorporem als fons bibliotecaris municipals de la ciutat així com tantes altres que s’hi fan diàriament i que ens permeten garantir la conservació del patrimoni bibliogràfic de la nostra ciutat”.

03-gramatica-italiana

EL CÍRCULO CATÓLICO DE OBREROS DÓNA LA SEUA BIBLIOTECA HISTÒRICA A L’AJUNTAMENT

La centenària entitat associativa alcoiana “Círculo Católico de Obreros” ha acordat donar la seua biblioteca històrica, amb uns 120 volums, a l’Ajuntament d’Alcoi perquè siga conservada, catalogada i posada a l’abast dels investigadors. També, en ser patrimoni bibliogràfic històric, la catalogació d’aquest fons serà comunicada a Patrimoni Bibliogràfic Nacional i a Patrimoni Bibliogràfic Valencià perquè siga consultable als seus cercadors bibliogràfics.
El “Círculo Católico de Obreros” d’Alcoi està considerat un dels primers, o potser el més antic, d’aquests cercles fundats a l’Estat, cap a 1872. Va ser constituït com una societat de socors mutus seguint la doctrina social de l’Església, més tard refermada per l’encíclica Rerum Novarum de 1891.
Pel que a la biblioteca donada, cal destacar la seua varietat temàtica i la seua riquesa bibliogràfica, tant pel que fa a la cronologia, els autors o la procedència de les edicions. Tot i que és difícil distingir-ne alguns exemplars entre tots, podem fer esment les obres del P. Benito Jerónimo Feijoo, editades entre 1784 i 1787; les Obres Completes de Francisco de Quevedo, editades a Anvers per Henrico Verdussen, membre d’una coneguda nissaga d’impressors flamencs que gaudien del privilegi d’imprimir a Europa els grans autors de la literatura castellana del Segle d’Or; un volum de la Rethorica del gran erudit valencià Gregori Mayans, entre molts d’altres.
Des de la Biblioteca Municipal volem agrair aquesta donació, així com tantes altres que ens fan a diari i que ens permeten garantir la conservació del patrimoni bibliogràfic de la nostra ciutat.

09-Donació Círculo Católico de Obreros

REVISTES “VERDES” DEL TEMPS DEL CUPLET

Aprofitant temps de carnestoltes i disbauxes, la Biblioteca Central presenta una mostra de la col•lecció cedida per un particular de revistes eròtiques de principis de segle.
Per influència francesa van començar a aparèixer a Espanya a finals del XIX les primeres revistes “picants” que combinaven la il•lustració amb fotografies de dones més o menys desvestides. La pionera va ser La Saeta (1890), a la qual van prosseguir infinitat de títols similars com Mundo Galante (1898) i Vida Alegre (1905). La seua popularitat va ser tal que fins i tot van donar nom a un nou gènere: la literatura sicalíptica.
Aquestes revistetes eròtiques van tenir un ràpid auge durant la primera dècada del segle, però van decaure a partir de 1915 fins a desaparèixer en els anys vint. Es llançaven tiratges de 10.000 a 30.000 exemplars, una bona xifra en una època en què més de la meitat de la població masculina espanyola era analfabeta (i el 70 % en el cas de les dones).
Destaca, pels exemplars conservats en esta Biblioteca, Mundo Galante, que editava quaderns de 10 pàgines, tamany quartilla, en blanc i negre i amb una coberta a color que alternava la reproducció d’obres d’art femenines amb retrats de les artistes del moment, com les famoses Raquel Meller, “La Margot” i “La Chelito”.

08-Revistes verdes_Mundo Galante

JOSEP TORMO DÓNA A LA BIBLIOTECA UN DELS DICCIONARIS D’ANGLÉS-CASTELLÀ MÉS ANTICS DEL MÓN

Una nova joia bibliogràfica s’ha incorporat a la Biblioteca Municipal d’Alcoi gràcies a la generosa donació del professor Josep Tormo Colomina. Es tracta del llibre A Dictionary, Spanish and English, and English and Spanish, containing the signification of their words and their different uses; together with the terms of arts, sciences, and trades…, imprés a Londres l’any 1778. Es tracta d’un dels diccionaris anglocastellans més antics del món; el quart diccionari que va vore la llum durant el segle XVIII, després dels diccionaris confeccionats pel capità John Stevens (1705-1706) i pels espanyols Pin15-Donació Josep Tormo_1eda (1740) i Giral Delpino (1763), els quals eren professors de castellà a Londres. Per orde d’antiguitat, estaríem parlant del sisè diccionari anglés-castellà des dels primers diccionaris de Richard Percival (1591) i John Minsheu (1617).
Giuseppe Marco Antonio Baretti (1719-1789), conegut a Anglaterra amb el nom de Joseph Baretti, va ser un crític literari italià i autor de dos diccionaris d’idiomes de traducció influents. Al seu país natal va convertir-se en un expert en literatura i crítica literària, però els seus escrits eren tan polèmics que va haver d’abandonar Itàlia. Durant molts anys va portar una vida errant fins que va arribar a Londres, on va residir fins la seua mort. Ací va ser nomenat secretari de la Reial Acadèmia de les Arts, i va conèixer prestigiosos intel•lectuals com Samuel Johnson i David Garrick.
Des de la Biblioteca Municipal i en nom de l’Ajuntament, el regidor de Cultura Paco Agulló ha volgut “agrair aquesta donació, així com tantes altres que ens fan a diari i que ens permeten garantir la conservació del patrimoni bibliogràfic de la nostra ciutat. Josep Tormo és tota una referència en l’estudi de les nostres comarques, i a més del seu treball ens llega a tots els alcoians obres que són autèntics tresors per a la nostra Biblioteca”.

15-Donació Josep Tormo_2

EL PRESIDENT DEL CAEHA, JOSÉ Mª SORIANO, I LA SEUA MULLER ELVIRA PASTOR DONEN UN CENTENAR DE LLIBRES DE FONS ANTIC A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL D’ALCOI, ENTRE ELLS UN LLIBRE DEL SEGLE XVI, EL SEGON MÉS ANTIC QUE ARA CONSERVARÀ LA BIBLIOTECA

08-Officia Sanctorum

Si fa uns anys, José Mª Soriano va depositar a la Biblioteca Municipal d’Alcoi possiblement la millor col•lecció privada de premsa històrica, ara amplia el seu fons personal en la mateixa Biblioteca Municipal d’Alcoi amb un centenar de volums de la seua biblioteca personal, la majoria d’ells de fons antic.
Entre els volums que cal destacar hi són:

1) Els Commentarii de Cèsar, editats per Aldo Manuccio i Paulo Aldi i impresos a Venècia l’any 1597. Aquest volum destaca per la seua antiguitat (el segon més antic en estos moments que tenim a la Biblioteca Municipal d’Alcoi) i pel seu editor, Aldo Manuccio, impressor, humanista, bibliòfil i professor italià (1547-1597), membre d’una important nissaga d’impressors i promotors culturals, els Manuccio, que revolucionaren la cultura escrita durant el Renaixement.

08-Comentarii Cesaris

2) El Lunario escrit pel matemàtic valencià Jeroni Cortés a finals del s. XVI és un dels precedents dels populars calendaris i almanacs com el Calendario Zaragozano (que naix a mitjans del XIX), que editaven astròlegs i matemàtics a tot Europa des del segle XVI. El llibre parla de cronologia, de les edats del món i de l’home, dels mesos, dies de la setmana, dels vents, de les festes mòbils, de la pronosticació en funció dels planetes, els influxos de la lluna, dels signes astrològics, dels eclipses i els seus efectes, dels períodes per a fer banys, sagnies i porgues, els senyals per vents, pluges, estels, animals, aus i peixos, que poden indicar els auguris.

08-Lunario

3) Dos volums de la Instructissima bibliotheca manualis concionatoria, del jesuïta austríac Tobias Lohner (1619-1697), un manual de predicadors que originalment pertanyia al convent de St. Felip de València, desfet, com tants altres, per la desamortització.

08-Concionator

4) El volum calcogràfic de vistes de Roma i els seus voltants, obra de l’italià Tommaso Cuccioni (ca. 1790-1864), considerat un pioner de la fotografia a Itàlia.

08-Vistas de Roma portada

08-Vistas de Roma

5) El volum La angustia, de l’escriptor rus Màxim Gorki (1868-1936), en una de les seues primeres traduccions en castellà (Maucci, 1902). Pocs anys després, Gorki estarà considerat l’escriptor prototípic de la Revolució Soviètica i de la nova URSSS.

08-Gorki 1902

6) El Quijote ilustrado por Dalí editat en 1965, respon a l’interés que sentia Dalí pel personatge creat per Cervantes, amb el qual se sentia molt identificat per ser un esperit lliure. Aquest llibre formarà part a partir d’ara de la nodrida col•lecció cervantina de la Biblioteca d’Alcoi, perquè conservem més de 100 edicions diferents del Quijote que han ingressat per diverses vies, la majoria per donació perquè era costum en moltes biblioteques privades que el primer volum fóra un Quijote. Aquesta edició del Quijote de Dalí es considerava en el seu moment “El Quijote mejor ilustrado del mundo”.

08-Quijote de Dalí

DONACIÓ D’UN LLIBRE AMB XILOGRAFIES DE LUDWIG RICHTER

Una altra vegada la nostra biblioteca ha rebut per donació un llibre interessant. Editat a Alemanya i escrit en alemany, es van realitzar diverses edicions d’aquest títol: 1919, 1920, 1937…, encara que el nostre exemplar és de 1942.

10-Llibre alemany_1
El llibre fa un recull d’una important col•lecció d’il•lustracions acompanyades de poemes o cançons d’autors alemanys que estan agrupats temàticament al voltant de les quatre estacions de l’any. L’autor de les xilografies és un conegut pintor i gravador alemany del segle XIX, Ludwig Richter (1803-1884), qui va ser molt popular pels seus treballs per a la premsa tipogràfica: il•lustracions per a calendaris, contes i col•leccions de cançons. Richter va il•lustrar contes de fades, entre altres Volksmährchen der Deutschen, de 1842 i obra de J.K.A. Musäus, un dels més bells llibres il•lustrats del segle XIX; també va il•lustrar els Contes d’infants i de la llar, dels germans Grimm. En total més de 150 llibres.
La seua obra és típicament alemanya i de la llar. Els seus temes són els paisatges, tractats romànticament com una fugida del present, com una evocació nostàlgica del passat, i escenes de gènere. Als seus quadres, va glorificar una pàtria modelada segons els seus desitjos, sense reflectir la realitat de l’època. Pel que fa a la tècnica, destaca la minuciositat que intenta reproduir fins als més mínims detalls.

10-Llibre alemany_3
Reproduïm com a exemples un fragment del gravat Desfile de núvia en primavera (1847) que es troba inclòs en la sèrie de la primavera, pel que va obtenir una medalla d’or en l’Exposició Mundial de París, així com la il•lustració d’un poema de l’autor alemany Friedrich Rückert titulat La primera neu.

10-Llibre alemany_2  10-Llibre alemany_4