MOR EL LINGÜISTA VALENCIÀ JESÚS TUSON

03-Jesús Tuson_1Aquest dissabte va morir als 77 anys Jesús Tuson (València, 1939 – Barcelona, 2017), qui va ser catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística de la Universitat de Barcelona. Tuson va destacar per ser un gran defensor de la pluralitat lingüística i al llarg de quaranta anys va publicar diversos manuals i llibres d’assaig sobre el llenguatge i la comunicació, que encara hui són de lectura obligada a les universitats i als instituts.

Si vols conéixer l’important treball de Jesús Tuson, sols has de passar per qualsevol de les nostres biblioteques:

– Històries naturals de la paraula (sig. 002 81 TUS his ; 02N 81 TUS his ; 02U 81 TUS his)
– Una imatge no val més que mil paraules : contra els tòpics (sig. 002 81 TUS ima)
– Introducción al lenguaje (sig. 02N 81 TUS int)
– El luxe del llenguatge (sig. 02N 81 TUS lux)
– Mal de llengües : a l´entorn dels prejudicis lingüístics (sig. 002 81’2 TUS mal ; 02N 81 TUS mal ; 02U 81 TUS mal)
– Patrimoni natural : elogi i defensa de la diversitat lingüística (sig. 002 81 TUS pat)
– Quinze lliçons sobre el llenguatge ( i algunes sortides de to) (sig. 002 81 TUS qui)

 

Anuncis

EL PROFESSOR TORMO COLOMINA DÓNA A LA BIBLIO UNA GRMÀTICA ITALIANA DE 1853.

‘Método del DR. Ollendorff, para aprender a leer, hablar y escribir un idioma cualquiera, adaptado al italiano’

El professor Josep Tormo Colomina ha donat per a l’arxiu municipal el llibre “Método del Dr. Ollendorff, para aprender a leer, hablar y escribir un idioma cualquiera, adaptado al italiano”, imprés a Cadis en 1853, i obra del docent i lingüista andalús d’ascendència italiana Eduardo Benot (1822-1907).

 Apassionat per l’ensenyament, als 22 anys Benot ja era professor de Filosofia del prestigiós Col·legi de Sant Felip Neri de Cadis (centre on s’havien instal·lat les Corts que aprovaren la primera Constitució espanyola en 1812, la famosa “Pepa”). A banda de nombroses dedicacions socials i professionals, Benot fou un lingüista extraordinari, autor de nombroses gramàtiques tant de la llengua castellana com d’idiomes estrangers, així com dels monumentals “Diccionario de asonantes y consonantes”, “Diccionario de ideas afines y elementos de tecnología”, “Prosodia castellana y diversificación”, i “Examen crítico de la acentuación castellana”. També va ser un estudiós pioner dels clàssics literaris Cervantes i Shakespeare. Mèrits tots ells que el portaren a ser nomenat membre de la “Real Academia de la Lengua” en 1887. En total hi ha constància que va escriure més de 60 publicacions, així com una desena de pròlegs i traduccions.

 El regidor de Cultura, Raül Llopis ha volgut agrair aquesta donació, “és una nova joia bibliogràfica que incorporem als fons bibliotecaris municipals de la ciutat així com tantes altres que s’hi fan diàriament i que ens permeten garantir la conservació del patrimoni bibliogràfic de la nostra ciutat”.

03-gramatica-italiana

“SHAKESPEARE: SEXUALIDAD Y ORDEN SOCIAL”, UN ESTUDI DEL FILÒLEG BARTOLOMÉ SANZ ALBÑANA

L’alcoià Bartolomé Sanz Albiñana, doctor en filologia anglesa, presenta un estudi sobre la sexualitat i l’ordre social a la vida i el teatre anglesos dels segles XVI i XVII.

En aquests moments el patriarcat renaixentista anglés prescriu un ferri control de la sexualitat legítima i marginal amb la fi de mantenir l’ordre social. Els dramaturgs anglesos, especialment Shakespeare, contribuiran a l’enfonsament del puritanisme, detractor a ultrança del teatre, origen de tot tipus de corrupció i incitació de la luxúria.

La sexualitat va ocupar un paper fonamental dintre de la temàtica del teatre anglés de finals del segle XVI i segle XVII. Els nous aires renaixentistes van fer possible l’experiència de la sexualitat quelcom positiu i gratificant per a la vida humana, més enllà de falsos moralismes i condemnes provinents de cercles puritans. Mai, abans de Shakespeare, el que és sexual havia tingut aquesta diversitat de termes i matisos.

Respecte a les actituds sexuals de les classes altes, que van imposar amb èxit els seus valors a les classes baixes, va passar per una fase de tolerància moderada, seguida d’una de repressió, altra de permissivitat, i de nou repressió.

07-Sanz Albiñana

XXI JORNADA DE SOCIOLINGÜÍSTICA A ALCOI.

Hui divendres dia 4 i demà dissabte dia 5, s’inaugura la XXI Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que en aquesta ocasió porta per títol La política lingüística: element de cohesió vertebració. La transversalitat del valencià.
La Jornada de Sociolingüística d’Alcoi té lloc cada any al voltant de la relació entre llengua i societat, concretament amb l’objectiu d’analitzar i debatre sobre l’ús del valencià i aconseguir la normalitat del seu ús en tots els àmbits socials.
Per a això s’hi tracten temes actuals i interessants per a la nostra comunitat lingüística, tenint en compte també els elements teòrics i pràctics d’altres llengües minoritàries de l’estat i europees.
Els debats, diàlegs, taules redones i ponències dels experts convidats es complementen amb activitats culturals diverses com concerts, rutes, representacions teatrals, monòlegs, etc.
Amb aquesta nova jornada, seran vint-i-una edicions de la Jornada de Sociolingüística, que han fet que a hores d’ara es consolide com un referent en l’estudi de la situació social de la llengua.
La Jornada de Sociolingüística té lloc actualment al Campus d’Alcoi de la UPV i està organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Ajuntament d’Alcoi, la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià i el Centre Ovidi Montllor, amb la col•laboració de la resta d’universitats públiques valencianes.
Si estàs interessat en aquest tema i vols consultar les actes publicades de les anteriors jornades, sols has de passar per la Biblio i endur-te-les en préstec.

02-Jornada de Sociolingüística

 

“CLAVES DE ANTONIO MACHADO”, UN TREBALL INÈDIT DE L’ALCOIÀ RICARDO SENABRE

L’alcoià Ricardo Senabre ha rebut recentment un homenatge per part de la Universitat d’Alacant i de l’Ajuntament d’Alcoi. Per a commemorar aquest fet, el periòdic local El Nostre ha publicat Claves de Antonio Machado, una obra manuscrita i fins ara inèdita que la família ha cedit per a la seua publicació. En aquest breu treball, Senabre parla del dilema entre el Jo líric i el Jo de l’autor en la poesia d’Antonio Machado, un autor que ha estat sempre present en la trajectòria professional de Ricardo Senabre.

02-Claves de Antonio Machado

EL NOM POPULAR DELS OCELLS

El llibre, en el que han col•laborat ornitòlegs i filòlegs, és un estudi sobre ornitonimia. S’inclouen més de 1000 denominacions populars d’aus, recollides oralment en 141 municipis de la província d’Alacant, tant en castellà com en valencià. També s’explica al treball la procedència dels noms, si són onomatopeies o si són el resultat d’unes característiques, costums o hàbits dels ocells. S’inclouen al llibre embarbussaments, refranys i mapes de localització.

12-El nom popular dels ocells

JOSEP TORMO DÓNA A LA BIBLIOTECA UN DELS DICCIONARIS D’ANGLÉS-CASTELLÀ MÉS ANTICS DEL MÓN

Una nova joia bibliogràfica s’ha incorporat a la Biblioteca Municipal d’Alcoi gràcies a la generosa donació del professor Josep Tormo Colomina. Es tracta del llibre A Dictionary, Spanish and English, and English and Spanish, containing the signification of their words and their different uses; together with the terms of arts, sciences, and trades…, imprés a Londres l’any 1778. Es tracta d’un dels diccionaris anglocastellans més antics del món; el quart diccionari que va vore la llum durant el segle XVIII, després dels diccionaris confeccionats pel capità John Stevens (1705-1706) i pels espanyols Pin15-Donació Josep Tormo_1eda (1740) i Giral Delpino (1763), els quals eren professors de castellà a Londres. Per orde d’antiguitat, estaríem parlant del sisè diccionari anglés-castellà des dels primers diccionaris de Richard Percival (1591) i John Minsheu (1617).
Giuseppe Marco Antonio Baretti (1719-1789), conegut a Anglaterra amb el nom de Joseph Baretti, va ser un crític literari italià i autor de dos diccionaris d’idiomes de traducció influents. Al seu país natal va convertir-se en un expert en literatura i crítica literària, però els seus escrits eren tan polèmics que va haver d’abandonar Itàlia. Durant molts anys va portar una vida errant fins que va arribar a Londres, on va residir fins la seua mort. Ací va ser nomenat secretari de la Reial Acadèmia de les Arts, i va conèixer prestigiosos intel•lectuals com Samuel Johnson i David Garrick.
Des de la Biblioteca Municipal i en nom de l’Ajuntament, el regidor de Cultura Paco Agulló ha volgut “agrair aquesta donació, així com tantes altres que ens fan a diari i que ens permeten garantir la conservació del patrimoni bibliogràfic de la nostra ciutat. Josep Tormo és tota una referència en l’estudi de les nostres comarques, i a més del seu treball ens llega a tots els alcoians obres que són autèntics tresors per a la nostra Biblioteca”.

15-Donació Josep Tormo_2