MOR ALS 85 ANYS CONSUELO COLOMER

13-Consuelo Colomer_1Aquesta matinada del dia 29 de febrer de 2016, ha mort la pianista, concertista, crítica musical i compositora Consuelo Colomer Francés.
Consuelo Colomer va nàixer a Alcoi en 1930 i va debutar als 14 anys a la seua ciutat natal. Al llarg de la seua dilatada carrera professional, va actuar en països com els Estats Units, França, Alemanya, Anglaterra, Àustria, Itàlia, Dinamarca, Grècia, Suïssa, Egipte, Líban, Síria, Turquia, Canadà… i va estrenar obres de grans compositors com Joaquín Rodrigo. També va destacar en la investigació, arribant a publicar alguns llibres sobre tècnica pianística i col•laborant en diferents periòdics i revistes musicals.
L’any 2011 l’Ajuntament d’Alcoi li va retre un homenatge i va publicar la seua biografia, escrita per Juan Javier Gisbert.
Des de la Biblio volem expressar el nostre condol per la pèrdua d’aquesta internacional alcoiana.

 

NOVES AVENTURES DE MARCEL EL MARCIÀ

El personatge Marcel el Marcià creat per Albert Ortega “Bertomeu” i Carles Llinares torna en la seua tercera aventura anomenada Balla balla, per a ensenyar als més menuts els balls típics valencians. Per a aconseguir-ho, el llibre de Marcel ens narrarà un viatge pel nostre País Valencià en què els protagonistes intentaran trobar el ball més bonic, i aniran descobrint les diferents danses dels pobles pels quals van passant: Alberic, Castelló, Alcoi, etc., així com els personatges tradicionals de les terres valencianes, com el gegant Tomba-Tossals o el Tirisiti.
El llibre ve acompanyat per un CD on estan enregistrades 13 cançons i per les seues lletres.

12-Marcel el Marcià

DEU ANYS DE LA MORT DEL MESTRE AMANDO BLANQUER

Hui dia 7 de juliol es compleixen 10 anys de la mort del músic alcoià Amando Blanquer, i la Biblio no ha volgut deixar passar l’ocasió d’apropar-vos la figura d’aquest mestre.
Amando Blanquer Ponsoda va nàixer a Alcoi el 5 de febrer de 1935 a sí d’una família humil. Va començar la seua formació musical a la banda de Música Primitiva d’Alcoi com a trompista, i molt jove va començar a realitzar les seues pròpies composicions. Més tard va ingressar al Conservatori Superior de Música de València per a completar la seua formació, formació que va culminar a París i a Roma, amb mestres de la talla d’Olivier Messiaen i Goffredo Petrassi. Quan va tornar a València va ocupar les càtedres de contrapunt i composició al Conservatori, i entre els anys 1971 i 1976 va ocupar la plaça de director.

04-Amando Blanquer_1Al llarg de la seua vida i de forma paral•lela a l’activitat docent, Blanquer va realitzar una important activitat de composició, que li va suposar el reconeixement a través d’un gran nombre de premis i distincions. La seua producció musical abraça tots els gèneres: obres per a banda popular, obres per a banda simfònica, obres per a orquestra, concerts per a solista i orquestra, música coral i música de cambra.

Si vols saber més de la figura d’aquest alcoià il•lustre o escoltar les seues composicions, el presentem els materials que pots trobar a la Biblio:

BIOGRAFIES:
– Blanes Nadal, Mª Luisa. Amando Blanquer, vida y obra : una aproximación a su repertorio pianístico (sig. 002 SL 78 BLA bla ; 02N SL 78 BLA ama).
– Galbis López, Vicente. Amando Blanquer (sig. 002 43625 ; 002 26406).
– Miró, Adrián. Amando Blanquer en su vida y en su música (sig. 002 B BLA mir ; 02N B BLA mir).
– Miró, Adrián. Amando Blanquer en su vida y en su música (segunda parte) (sig. 002 B BLA mir ; 02N SL 929 BLA mir).

04-Amando Blanquer_2BIBLIOGRAFIA:
Las estéticas musicales europeas y su influencia en la música valenciana del siglo XX / Amando Blanquer Ponsoda ; Salvador Seguí (sig. 002 42358 i 002 42359).
Exaltacion / Amando Blanquer (sig. 002 38114).
Missa de Sant Jordi / Amando Blanquer Ponsoda ; [textos, Gregorio Casasempere Gisbert ; imatges, Juan Javier Gisbert Cortés] (sig. 002 SL 50053).
Las fiestas de Alcoy en la radio : pasado y presente : guión radiofónico… / Adrián Espí Valdés ; con la colaboración musical de A. Blanquer Ponsoda (sig. 002 23267 ; 002 5211 ; 002 35548).

GRAVACIONS SONORES:
Ecos del Serpis: Marchas de Moros y Cristianos / Banda Primitiva de Alcoy (sig. 002 FONO SL 562 BAN)
Amando Blanquer : obras para piano / Amando Blanquer (sig. 002 FONO SL 4 BLA).
Invitació a la festa / Música festera de Amando Blanquer (sig. 002 FONO SL 562 BLA ; 02N ME-2320 CD).
Tríptic Orquestral ; Ausiàs March en concert / Amando Blanquer (sig. 002 FONO 3. BLA tri ; 02N FONO 3. BLA tri).
Blau i nacre : Filà Cordón / Societat Ateneu Musical de Cocentaina (sig. 02N ME-2763 CD).
Concierto de Música Festera : 50 Aniversario Marcha Mora “Moros Verdes” / Ateneu Musical de Rafelguaraf ; director, Miguel Angel Grau Martínez (sig. 002 FONO SL 562 ATE ; 02N ME-2677 CD).
Filà Muntanyesos : Alferes Cristià 2005: concert de música festera / Unió Musical d l’Orxa (sig. 002 FONO SL 562 UNI ; 02N ME-2679 CD).
Música per a Sant Jordi / Amando Blanquer… [et al.] (sig. 002 FONO SL 562 MUS).
Música y danzas de la provincia de Alicante / Banda Primitiva de Alcoy; Rondalla de Bañeres, Biar, Castalla, Ibi, Monóvar, Onil y Villena; Rondalla de Xixona (sig. 02N ME-2616 CD).
Óscar Moreno : marxa cristiana Alcoy : Filà Aragonesos, 2004 / Banda de la Societat Musical Ateneu de Cocentaina (sig. 002 FONO SL 562 SOC CD ; 02N ME-2684 CD).

04-Amando Blanquer_3

PARTITURES:
Canta la Verge: nadala per a veus mixtes / Amand Blanquer ; poema, Joan Valls Jordà (sig. 002 38130).
De quin coloret la vols: (fragment d’un romans popular) : a 4 voces mixtas / Amando Blanquer (sig. 002 38033).
Divertimento giocoso : quinteto para instrumentos de viento / Amando Blanquer (sig. 002 38072).
Elegía / Amando Blanquer (sig. 002 38115).
Homenaje a Juan Ramón Jiménez: concierto para guitarra y orquesta / Amando Blanquer (sig. 002 38075).
L’infant de les quatre estacions = El niño de las cuatro estaciones / Amando Blanquer ; poemas: María Beneyto (sig. 002 38076).
Sinfonietta / Amando Blanquer (sig. 002 38103).
Sonatina / Amando Blanquer (sig. 002 39598).
Tema y variaciones : Quinteto para instrumentos de viento : Partitura / Amando Blanquer (sig. 002 42075).
Tres cançons sentimentals [Manuscrito] : per a veus mixtes / música, Amando Blanquer Ponsoda ; poemes, Joan Valls Jordá (sig. 002 38173).
Tres cançons sentimentals = Tres canciones sentimentales / Amando Blanquer ; poemes de Joan Valls (sig. 002 381069 ; 002 38071).
Tríptic nadalenc / Amando Blanquer Ponsoda (sig. 002 38074).
A-Ben-Amet : (marcha abencerraje) : primera marcha mora / Antonio Pérez Verdú. Aleluya : (primera marcha cristiana) / Amando Blanquer Ponsoda (sig. 002 44950).
Per Alcoi! / Societat Musical Nova d’Alcoi (sig. 002 FONO SL 562 SOC).

RETROBEM LA NOSTRA HISTÒRIA

La Diputació de València porta endavant cada any una campanya de suport de la música de banda, cor i orquestra mitjançant l’edició de partitures d’autors valencians, així com l’edició d’un CD, a càrrec d’agrupacions musicals de la província, en el que s’interpreten obres les partitures de les quals ja han sigut editades i que porta per títol Retrobem la nostra història.
Ara ha arribat a la Biblio un d’aquests CDs, interpretat per l’Orquestra del Casino Musical de Godella i dirigit per Robert Ferrer, qui, a partir dels materials conservats en la Corporació Primitiva d’Alcoi, ha realitzat la transcripció i revisió de la Sinfonía Diana Cazadora, l’única obra simfònica que es conserva del compositor de Godella Rigoberto Cortina Gallego (1843-1920).

02-Retrobem la nostra música

MIG SEGLE D’HIMNE OFICIAL D’ALCOI

La Biblioteca Municipal Central exposa l’edició institucional de l’Himne oficial d’Alcoi i diversa bibliografia al voltant d’aquest himne, aprovat per la corporació municipal l’any 1965.16-Portada Himno Oficial de Alcoy edición de 1974

L’any 1913, una nova entitat de caràcter apolític i dedicada plenament a la cultura, l’Ateneu Alcoià, reprén la idea de celebrar uns jocs florals que no es convocaven a Alcoi des de 1901. L’entitat fa pública la convocatòria de diversos premis de caràcter literari o científic, que seran patrocinats per institucions i personalitats locals, com el polític i empresari Carlos Pérez Barceló, que dota un premi per a la redacció de la “Lletra d’un himne a Alcoi, per a adaptar-lo en música”.
Una mitja dotzena de composicions literàries es disputen aquest premi per a ser l’himne de la ciutat, però la que triomfa és la del periodista local Julio Puig Pérez. Per a l’acompanyament musical de la peça guanyadora, els directius de l’Ateneu encomanen la seua composició al famós músic Gonzalo Barrachina Sellés, però est, que havia orquestrat un altre himne presentat a concurs, rebutja la proposta. L’Ateneu encarrega la música al veterà compositor José Jordà, qui rebutja en un primer moment l’encàrrec perquè no es veu amb ànims davant tant treball. No obstant açò, un altre músic que es troba casualment a Alcoi de permís, el comandant Camilo Pérez Monllor, es compromet amb l’entitat a instrumentar la partitura.

16-El maestro José Jordá autor del primer Himno en 1913L’Himne d’Alcoi del mestre Jordà s’estrena oficialment el 26 d’abril de 1913 en el Teatre Calderón, però les característiques complicades de la peça fan que ràpidament caiga en l’oblit.
Mentre açò ocorre, una altra peça musical, extreta d’una sarsuela de Gonzalo Barrachina, La bella Zaida, en forma de pasdoble amb el títol de “Sig”, i amb versió per a banda d’un altre mestre com Julio Laporta Hellín, aconsegueix una gran popularitat. L’Associació de Sant Jordi, al febrer de 1917, la declara com a Himne Oficial de Festes, al mateix temps que s’encarrega al periodista Eugenio Moltó la lletra. La composició completa, música i lletra, és estrenada l’11 d’abril de 1917 en el Teatre Calderón.
L’Himne de Festes aconsegueix tan gran popularitat que, en els anys següents, opaca l’Himne d’Alcoi de Julio Puig i el mestre Jordà. Amb aquesta situació s’arribava a l’any 1957, quan la corporació municipal va convocar un concurs públic per a premiar una lletra adequada que substituïra la de Julio Puig i després compondre una altra partitura. Però el concurs no va tenir resultat i un any després es va convocar un altre, també sense fruit. Davant aquestes experiències sense èxit per a un nou himne oficial, el 9 de setembre de 1965 la Comissió de Festes va elevar al Ple una moció sol•licitant que l’Himne Oficial de Festes fóra declarat Himne Oficial de la ciutat.
A partir de la difusió d’aquest acord, va sorgir a la ciutat una gran polèmica, a la qual van aportar els seus coneixements tant Adrián Espí com Ernesto Valor, partidaris d’un nou concurs, així com la poesia satírica de Joan Valls, qui qualificava d’error la decisió de la Corporació d’aquest himne sense lletra, comminant-los a posar “lletra a huit dies vista / o estrenar un himne nou”.

16-Portada libro AEV que recogía sus artículos de prensa sobre la polémica del Himno