La nova Biblioteca de Tirisiti

Des del passat dissabte 3 de febrer ja està oberta la nova sala de lectura infantil i juvenil a la planta baixa del Centre Cultural d’Alcoi.

L’horari fins a juliol és el següent:

Dilluns a divendres, 16.30 h a 20 h

Dissabte, 10.30 h a 13.30 h

Per a visites en grup, animacions lectores o activitats fora d’aquest horari, cal contactar amb la mateixa biblioteca o en l’adreça biblioteca@alcoi.org.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Anuncis

Conta’m un conte… o dos, o tres!

Quan els nostres menuts demanen un conte a l’hora de dormir o un dissabte, o a qualsevol hora, ens demanen moments de fantasia, moments d’històries, moments per compartir…

Un conte no és únicament un conte, és una eina perfecta per a treballar l’educació dels nostres infants.

IMATGE 1

L’ésser humà necessita de les històries, necessita dels contes per a viure i per a progresar, per seguir endavant. Són la clau del món de la imaginació que desperta la creativitat. La creativitat no és una aptitud innata; és una aptitud que es treballa poc a poc. Una persona creativa és una font inesgotable d’oportunitats per ella mateixa.

Els contes que contem als xiquets i xiquetes serveixen per a moltes coses, no únicament per llegir-los. Amb un conte podem jugar, podem crear, podem imaginar que som part de la història que ens conta, podem compartir-lo, podem fer un regal i, si tot això ho podem fer únicament amb un conte… imagineu amb molts contes…

IMATGE 2

La fantasia i la imaginació de la Literatura i dels contes són una de les formes d’acostar-nos al nostre món per explicar-lo i per compendre’l. Amb els llibres el nostre cervell rep l’aliment que necessita. Paraules, idees i pensaments d’altres persones (escriptors) són, en gran part, les vitamines que ens ajuden a crèixer com a persones íntegres i que, a més a més, ens donen l’energia necessària per viure més i millor a aquest món en què vivim.

Necessitem que ens conten històries per no caure en l’oblit, necessitem que ens conten històries per a viure, necessitem escoltar històries per a sobreviure i allò que és més important, les històries ens donen la possibilitat de crear nous móns que en ajuden a progressar de dia en dia.

El naixement de molts lectors i escriptors està en el bressol. Tot aquell qui ha estat acompanyat per contes conserva a la seua memòria el ritual de la lectura i de la narració. En l’Hora del Conte travessem un món on estem nosaltres en solitari –els xiquets i les històries–, un moment nostre que quedarà al nostre cor per sempre. Encara que a les etapes de la vida els nostres costums canvien, sempre quedaran els moments fantàstics de l’hora del conte.

”Les coses més belles que hem llegit li les devem, quasi sempre, a un ésser estimat” (Daniel Pennac)

IMATGE 3

Per tant, us recomanem llegir en família. Si no tenim llibres a casa nostra o els nostres contes ja són massa coneguts, podem fer una passetjada per les biblioteques municipals on trobarem mil aventures per a compartir.

Vine i visita les nostres bilioteques, un Món de Contes t’espera, un Món d’oportunitats és al teu abast.

IMATGE 4bx

EL DISSABTE 3 DE FEBRER OBRI LES PORTES LA NOVA BIBLIOTECA DE TIRISITI

Des que fa uns anys s’haguera de clausurar l’espai infantil en les sales de la Biblioteca per manca d’accessibilitat, aquest dissabte obri les portes una singular biblioteca per als més joves.

La nova sala infantil i juvenil naix com una nova experiència temàtica, més centrada en la difusió i l’animació lectora que no en els serveis habituals de préstec de documents. Per aquesta raó, s’ha configurat un espai per a activitats amb decoració i recursos adients.

La intervenció s’ha efectuat sobre una superfície de 80 m², on abans estava el magatzem del Centre Cultural, un espai infrautilizat i que ara resulta molt atractiu gràcies a la nova obertura d’accés a peu de carrer. Així es facilita l’entrada/eixida de joves usuaris sense alterar l’activitat habitual de les sales d’estudi i préstec de la planta superior. L’accés a peu de carrer també facilita l’entrada/eixida dels xiquets i xiquetes que venen amb carro que, d’altra manera, resultaria molt complicat accedir a altres dependències.

La nova sala compta amb 22 places de lectura.

La inversió total ha estat de 52.000€, 30.000 € d’ells procedents de Pressupostos Participatius per a l’adequació de les instal·lacions i la resta invertida per les Biblioteques Municipals d’Alcoi en mobiliari i dotació bibliogràfica.

cartel

A BETLEM ME’N VULL ANAR : (TEATRE VALENCIÀ DE NADAL)

En aquest llibre s’han arreplegat els textos de tres betlems valencians emblemàtics: el Betlem de la Pigà, el Retaule de Nadal i el nostre Betlem del Tirisiti.
Encara que estan escrits en diferents èpoques, els tres betlems presenten trets semblants, com el seu caràcter lúdic i còmic, el protagonisme que es dóna als pastorets i a la gent del poble, i el fet que els tres estan destinats fonamentalment a un públic infantil. Per altra banda, també tenen una clara voluntat costumista i ens ofereixen informació sobre toponímia, gastronomia, folklore…

08-A Betlem me'n vull anar

EL CICLE “DESCOBREIX UNA OBRA. ART EN VALOR” ENS PRESENTA EL BETLEM DE TIRISITI

El pròxim dimecres 10 de desembre se celebra a Alcoi una sessió del cicle “Descobreix una obra. Art en valor”, organitzat per l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert i que consisteix en una sèrie de conferències al voltant d’un exemple del patrimoni cultural de diferents ciutats i pobles de la província d’Alacant.
Per a Alcoi s’ha escollit el nostre Betlem de Tirisiti, declarat Bé Immaterial d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana i que va obtenir l’Alta distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, i la seua presentació estarà a càrrec de l’escriptor alcoià Francesc Gisbert.

04-Art en Valor a Alcoi

EL BETLEM DE TIRISITI

Ja s’apropa el Nadal, eixos dies màgics per a grans i menuts, i amb ell tornen les funcions del tradicional Betlem de Tirisiti.07-Tirisiti_4

El Betlem de Tirisiti d’Alcoi té el seu origen en representacions de betlems tradicionals amb figures animades que van sorgir a partir del segle XVIII, i que a mitjans del segle XIX, amb l’apogeu de la revolució industrial a la nostra ciutat, prendria un caràcter propi. En ell es combinen elements religiosos tradicionals amb altres heterogenis a partir de fets o costums locals i protagonistes singulars i tipificats. La tècnica utilitzada al Tirisiti és la de tipus anomenada “de peu i vareta”, en las que els perots, muntats sobre varetes verticals, recorren l’escenari pel si d’unes guies. Ja al segle XX les representacions van passar per diferents èpoques, arribant fins i tot a desaparèixer en alguna d’elles. Però arribada la dècada de 1990 es va iniciar una nova etapa en què, des de la gestió pública i representat per una companyia professional alcoiana com La Dependent s’ha consolidat, i hui en dia són milers els menuts i no tan menuts que gaudeixen d’aquest espectacle.

El gran valor històric i antropològic d’aquest tradicional element del nadal alcoià, unit al fet de ser pràcticament únic per la seua antiguitat i singularitat en el seu format que encara continua viu, li van valdre el 2002 la declaració de Bé Immaterial d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana (Decret 192/2002, de 26 de novembre).

A banda del nombrós nombre d’articles apareguts a la premsa (sobre tot al Ciudad i Informació, però també a El Mundo, El País, Las Provincias, Levante…), pots consultar a la Biblio els següents títols per a saber-ne més:

Imatge

AURA LLORENS, Anna (2008). Tirisiti a Gandia : els viatges de Tirisiti. Alcoi. (sig. 002 43746 / 0ZN V-T AUR tir / 02U Roig V-T AUR tir)

AURA LLORENS, Anna. (2009). Tirisiti a València : els viatges de Tirisiti. Alcoi. (sig. 002 43740 ; 44613 / 0ZN V-T AUR tir / 02U Roig V-T AUR tir)

BARDISA ORIOLA, Rosa i PÉREZ ABAD, María Amparo (2004). El Betlem de Tirisiti: guia per a l’elaboració de la Unitat Didàctica del Tirisiti. Alcoi. (sig. 002 792 BAR bet ; 39788)

ESPÍ VALDÉS, Adrián (1962). El Belén de Tirisiti, fiel exponente del alma alcoyana y sus moros y cristianos. Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos. (sig. 002 D HEM FIE 1962)

ESPÍ VALDÉS, Adrián (1966). El “Belém de Tirisiti”. Alcoi, Imp. La Victoria. (sig. 002 45427 ; 11327 ; 5241 / 0ZN SL 792 ESP bel)

ESPÍ VALDÉS, Adrián (1979). El “Belem de Tirisiti” : al filo de un centenario. Alcoi. (sig. 002 19792 ; 35544)

ESPÍ VALDÉS, Adrián (2001). Breve historia comentada de las vicisitudes de Tirisiti. En Antropología de la Fiesta: II Jornadas de Antropología de las Fiestas, pp. 121-130. (sig. 002 394 JOR ant ; 40276 / 0ZN SL 398 ANT)

GARCÍA LLOPIS, Joseph (1988). El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes. Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, pp. 142-143. (sig. 002 D HEM FIE 1988)

 LLORENS, Ximo i GRAU, Paco (2005). Betlem de Tirisiti. Alcoi. (sig. 002 792.9 BET)

 MARTÍNEZ, Esperança (2013). Tirisiti, quina cara tens!. Alcoi. (sig. 002 48672 ; 48673)

MARTÍNEZ, Esperança (2013). El teatre de Tirisiti. Alcoi. (sig. 002 48670 ; 48671)

Imatge

OLTRA ALBIACH, Miquel (2000). Vorejant la història : els titelles valencians del Belem de Tirisiti a les companyies independents, 1875-1975. Albaida, 2000. (sig. 002 792 OLT vor / 0ZN SL 792 OLT vor)

PÉREZ ABAD, María Amparo (2004). El conte de Tirisiti. Alcoi. (sig. 002 SL 48609)