El 18 de novembre de 1709 es constituïa l’Ajuntament d’Alcoi, en substitució de l’antic consell municipal
El triomf de les armes borbòniques es plasmà de forma jurídica en el Decret de Nova Planta pel qual se suprimia l’antiga organització política, administrativa i jurídica de la Corona d’Aragó. L’àmplia autonomia que, en termes generals, gaudien els municipis valencians durant l’època foral es va perdre definitivament l’any 1707. Dos anys després, el 8 d’octubre de 1709, era expedida a Madrid una cèdula reial en la qual s’ordenava al president de la Chancillería de València, Pedro Colón de Larreategui, l’establiment d’un govern municipal a Alcoi constituït per huit regidors (quatre de la classe de nobles i quatre de la classe de ciutadans), i els oficis de gestió (secretari, majordom de propis, col·lector, etc.). La fixació del nombre de huit regidors correspon a la nova funció de la vila com a cap de corregiment. Larreategui, com li proposava la cèdula, designà un sotsdelegat, Pedro Buendía de Arroyo, el qual s’havia d’encarregar de fer complir les ordres del rei per a la constitució del nou Ajuntament d’Alcoi.
El 18 de novembre, Buendía presidí la solemne presa de possessió dels regidors. En primer lloc jurà Joan Merita i Capdevila, per ser el regidor degà. Després d’ell, prengueren possessió uns altres cinc regidors: don Damià Merita, don Basili de Puigmoltó, Ignasi Sempere, Joan Sempere i Antoni Valor. Els dos que no hi assistiren, Josep i Vicent Descals, estaven malalts i prestaren jurament en els seus domicilis respectius, on es traslladaren els altres regidors i Buendía.
L’endemà, 19 de novembre, l’Ajuntament fou constituït per assistir a la lectura de les instruccions que havien de seguir a partir d’aquell moment per al govern de la vila, presidit pel sotsdelegat Buendía. Aquestes instruccions estan descrites al llarg de trenta capítols, en els quals es reglamenta el segellament dels llibres d’actes, els dies que havien de celebrar-se els “cabildos”, la disposició en què havien de seure o desfilar els alcaldes, regidors i oficials, la manera de convocar les sessions municipals, com havien de votar, etc.
L’ajuntament estava format per un corregidor, que reunia també les funcions de justícia major de la vila i de la seua governació, i huit regidors, entre els quals s’establia un ordre de prelació, segons la seua antiguitat en el càrrec, pel qual el regidor degà sempre havia d’ocupar el primer lloc a la dreta del corregidor. Tots els regidors ho eren per nomenament reial, per la qual cosa restava abolit l’anterior sistema insaculatori de l’època foral. La duració del càrrec depenia exclusivament de “la mera y libre voluntad” del monarca i, en general, era quasi vitalici, a diferència del caràcter anual dels anteriors càrrecs forals.
L’Ajuntament s’havia de reunir obligatòriament tres vegades a la setmana (dilluns, dimecres i divendres), sense necessitat de convocatòria prèvia, a les huit del matí a l’estiu i a les nou a l’hivern, i les sessions s’havien de celebrar a la Casa de la Vila, que ara rebia el nom de “Ayuntamiento” o “Casas del Cabildo”. Se suprimien les antigues “gramalles” que vestien els jurats, i els regidors havien d’acudir als ajuntaments “vestidos desentemente y sin ninguna armas”. Prèviament havien d’assisitir a missa “en el oratorio del Ayuntamiento”. Així vestits, el porter els conduïa a la sala capitular, on tan sols hi havia seients per al corregidor, “que haze de cabeza”, i els regidors, cadascun dels quals ocupava el seu lloc tot seguint un protocol ben definit. Davant del corregidor hi havia la taula de la presidència i enfront d’aquesta una taula i un banc per a l’escrivà, a fi que prenguera nota dels acords i redactara l’acta del “cabildo”.
Aquest escrivà, amb les actes municipals, confeccionava el llibre de “cabildos”, per a la qual cosa havia de fer servir paper habilitat o segellat. En les actes havien de figurar els noms dels assistents, els acords presos i les signatures del corregidor, alcalde i regidors. Aquest llibre i la resta de papers de l’Ajuntament havien d’estar guardats en una arca tancada amb tres panys, les claus dels quals estaven en possessió de l’escrivà, del corregidor i la tercera en poder del regidor degà. Per a traure’n algun paper havien d’estar, doncs, els tres presents i precedir manament del corregidor.
Per atendre els diversos serveis municipals, l’Ajuntament nomenava comissaris. Per a les carnisseries, pes i abastiments havien de ser nomenats un o dos comissaris cada mes; un altre comissari s’havia d’encarregar del magatzem del pa (“pósito”), o siga, l’antiga cambra; dos alcaldes de la “Hermandad” devien ocupar-se de l’ordre públic, amb jurisdicció en tots aquells delictes comesos fora de la vila. Per poder ocupar aquests oficis municipals devien ser “vecinos honrados, laicos, llanos y abonados con buenas fianzas”.
Aquesta composició de l’ajuntament borbònic es va mantenir sense canvis fins a les reformes de 1766. El corregidor titular, que mai no va ser un natural d’Alcoi, era el president de la corporació, el comandant militar de la plaça i el jutge en primera instància. Nomenat pel rei, representava els interessos de la monarquia en la vila i en la seua governació. La duració del càrrec en la primera meitat del segle XVIII va ser, en un principi, anual però de tal manera renovable que, fins als anys cinquanta, només hi hagué dos corregidors, el brigadier, i des de 1719 mariscal de camp, Luis de Acosta Quiroga, i en 1747, Gerónimo de las Doblas. A partir d’aleshores el nomenament va passar a ser triennal, encara que de caràcter també renovable. Fins a la dècada dels seixanta la designació de corregidor d’Alcoi implicava també el nomenament com a sotsdelegat de l’intendent de València en aquelles qüestions referides al Reial Patrimoni, i des de 1747 reunia també el càrrec de superintendent de la Fàbrica de Draps, segons el qual tenia jurisdicció en primera instància sobre les causes civils i criminals que en dimanaren i havia de donar justificació a la Reial Junta General de Comerç i Moneda.
La condició militar de la major part dels corregidors valencians i la seua falta de preparació jurídica per a administrar justícia, va fer necessària la designació d’un lletrat que els assessorara en qüestions de dret, l’alcalde major. La funció principal d’aquest consistia a actuar com a jutge en els plets i, com a tinent de corregidor, havia d’atendre els assumptes relacionats amb el govern econòmic, polític i administratiu del municipi per al qual havia sigut nomenat. Quan el corregidor se n’absentava, era l’alcalde major el que passava a ocupar la presidència dels cabildos municipals, així com a exercir les altres tasques que el corregidor li tenia encarregades. Una tasca idèntica havia d’assumir en els buits de poder que es produïen entre el cessament d’un corregidor i l’arribada del seu successor.
En un primer moment, els regidors valencians van ser designats pel monarca a proposta de la Chancillería. No obstant això, quan van començar a produir-se les primeres vacants, el mètode primitiu va variar i es va acomodar al sistema tradicional castellà: la tramitació de memorials. L’existència de vacants al si de l’Ajuntament era comunicada pel consistori al Consell en un termini més o menys breu. Depenia de la puntualitat amb què era informat el Consell, de la valoració que tingueren aquests càrrecs en el mateix municipi, dels informes que se sol·licitaren sobre els pretendents, de la promptitud amb què el monarca resolguera les consultes, etc. perquè el procés s’allargara més o menys, encara que, en el millor dels casos, no acostumava a durar menys d’un any. Quan ningú s’interessava per cobrir les vacants, era l’Audiència la que s’encarregava de proposar els candidats que considerava més qualificats per a l’exercici del càrrec.
Josep Lluís Santonja
Arxiu Municipal d’Alcoi
serafi.wordpress.com 